Un país amb una gran força escènica, al qual la natura li ha negat un dels dons més preuats: l’aigua que treu el cap a la costa atlàntica com si fos un desert pintat. La puresa blava del cel, les diferents tonalitats dels ocres del desert de Namib, les formes capritxoses dels arbres ressecs, l’harmonia animal d’Etosha són algunes de les coses que em van cridar més l’atenció en aquest país jove.

Però el meu objectiu era viatjar al Kaokoland, la terra dels Himbes. Viuen en un territori semiàrid al nord de Namíbia. Es tracta d’un grup minoritari que no ha acceptat influències externes i que manté vius els costums i les tradicions. Tant els homes com les dones són fàcilment reconeguts pel port i la bellesa. Les dones himba han après a demostrar les seves vivències mitjançant signes externs, amb uns ulls que parlen dels seus sentiments en un món format per moltes normes i poques paraules.