Sempre deixava enrere aquest viatge pels prejudicis de ser un país car. Però gràcies a l’amic, Shuko Fujimoto que vaig conèixer al viatge al Vietnam el 1995 i d’ell em va sorprendre que per ser japonès no duia càmera. Quan li agradava un paisatge treia el bloc de dibuix i ho plasmava allà. Doncs el Shuko m’anava insistint que havia de visitar el seu país i al final va ser la millor decisió presa en un viatge. Com em va agradar!! de la ma del Shuko que va poder estar una setmana amb mi gaudint de la gastronomia japonesa, dels seus amics i indrets que només van els locals.

He descobert un Japó diferent: la seva variada natura, des de les illes de Okinawa, al sud, fins als agrests volcans nevats de Hokkaido, al nord. El Japó m’ha ofert una quasi inabastable successió d’escenaris a penes alterats per l’home: boscos boreals que arriben al mateix oceà, platges solitàries tancades per palmeres i cocoters, cràters dels quals brollen incessants llengües de lava i foc.

La sensibilitat nipona es transforma en exquisits jardins que semblen culminar la creació natural. La seva delicadesa assoleix l’expressió màxima en els monestirs i santuaris construïts en singular harmonia amb l’entorn. És una cultura que posa de manifest el refinament en els detalls. Coneixe’l ha estat una sorpresa agradable i inesperada. Arigato gozaimasu Shuko!