Va ser el meu primer viatge a Amèrica Central i guardo molt bons records. Records que es van convertir en vivències úniques i diferents del que coneixia fins aquell moment. Era la primera vegada que veia tota una població vestida en vestits típics anomenats huipil, un poble que encara manté les tradicions dels seus avantpassats.

Em van enamorar els seus mercats amb tant colorit, com Todos Santos, Sololá i Chichicastenango. Els poblats del llac  Atitlan on encara mantenen vives les seves costums ancestrals com venerar Maximón, un ninot de drap i palla. O la màgia de Tikal, un dels jaciments arqueològics més importants del món maia i veure sortir el sol des del Temple V.

Com a contrast vaig viatjar al Carib desconegut, lluny de les rutes turístiques, un petit paradís terrenal de cocoters i platges de sorra fina on la gent encara parlen garífuna i anglès. Per acomiadar l’any, vaig anar a Antigua, una de les ciutats més antigues i boniques de tota Amèrica. En definitiva, una trobada amb la història, la natura, la cultura i la tradició.