Acabava d’arribar a Quito i des del mateix aeroport vaig anar a buscar un metge equatorià del qual m’havien passat el contacte. De tornada cap a casa seva vam fer una parada en una agència de viatges per demanar informació sobre les Galápagos, la meva propera destinació, amb la desagradable sorpresa que en sortir de l’agència vam descobrir que m’havien robat tot l’equipatge. 

Desesperat i impotent havia perdut el meu diari que portava escrivint des que vaig començar el viatge a Argentina i Xile juntament amb una petita càmera Olympus Trip. Per fortuna se m’havia ocorregut treure abans les diapositives dels dos països que acabava de visitar amb anterioritat.

Fins i tot vàrem posar un anunci a la ràdio i als diaris donant una recompensa per si algú se’l trobés, però no va haver-hi res a fer. Només em quedava mentalitzar-me per  comprar de nou roba per marxar uns dies a les Galápagos, viatge que vaig fer en vaixell i dormint als hotelets de les illes. Durant aquest inoblidable contacte amb la sorprenent fauna i els idíl·lics paisatges de les illes Galápagos, em vaig treure un xic aquest disgust de sobre, posant així un final menys amarg al meu viatge.