Qui sóc

Michael Palin va dir una vegada: «Així que el cuc dels viatges et pica, no hi ha cap antídot conegut, i sé que seria feliç infectat fins al final de la meva vida». Doncs aquest sóc jo.

Em dic Jordi Llorens Estapé, he recorregut més de 107 països i he viscut amb unes 40 tribus diferents de tot el món. La meva passió pels viatges i el meu esperit aventurer, units a una infinita curiositat per la dimensió humana, m’han portat a explorar el planeta acompanyat sempre d’una llibreta i d’una càmera.

Recorro el món a la recerca de respostes. Tal vegada per això m’interessen aquells paratges distants, aquelles cultures més ancestrals, aquelles cerimònies i ètnies més retirades per arribar a descobrir-hi qui som en realitat, qui i com seríem sense Internet, sense televisió, sense miralls.

Mostro les meves vivències d’integració cultural en forma de serveis culturals per tot el món per mitjà de conferències, documentals, audiovisuals, exposicions i activitat docent, i atansant al públic els aspectes menys coneguts de cada racó mitjançant imatges captivadores que aconsegueixin generar emocions, la crida a la reflexió, l’aprenentatge i el fet de valorar totes aquestes petites coses que fan del viatge una gran experiència enriquidora.

 

Enginyer de formació i reporter-viatger de vocació

Sóc natural de Granollers, però podria viure a Sidney sense cap mena de problema. Diuen que sóc fotògraf, però em considero més aviat un reporter de viatges. M’apassiona viatjar, compartir i experimentar. Sóc curiós, m’atrau el desconegut, i potser per això m’agrada transportar-me a cultures amagades i indrets inexplorats.

Polifacètic
La meva passió pels viatges ha esdevingut a poc a poc una pulsió més forta, tan constant que m’ha permès de convertir-la finalment en una professió. Actualment exposo el conjunt de totes les meves vivències d’integració cultural en forma de serveis culturals per tot el món per mitjà de conferències, documentals, audiovisuals, exposicions i activitat docent, així com en Programes de Màster de Turisme en diverses universitats europees.

Per a mi, la fotografia és un mitjà d’expressió, artístic i vital, amb el qual puc acostar a les nostres vides unes cultures llunyanes i desconegudes d’una immensa riquesa visual i personal.

Comunicador d’experiències

Tot aquest material fotogràfic i de vivències personals no podia restar tancat a casa, i heus aquí on fa acte de presència la meva vena de comunicador per fer d’aquestes experiències úniques un valor diferenciador i exclusiu, utilitzant les imatges com un mitjà per sensibilitzar, emocionar i transmetre coneixements.

A través de l’objectiu de la meva càmera intento atrapar imatges úniques de persones, cultures i encontorns en els quals he viscut i compartit moments emocionants. Moments que m’han ensenyat valors imprescindibles per conviure en pau i harmonia, tot respectant aquells que pensen i viuen de manera diferent.

Tota la riquesa i la diversitat del nostre planeta, com també la dels éssers humans que l’habiten, han estat i són el fil conductor de les meves exposicions itinerants: «Altres mirades, altres horitzons», «Mercats del món», «La innocència d’una mirada» i «Cultures tribals».

Llibres

Fins avui dia he publicat dues obres: «La vuelta al mundo en 80 lunas» i un llibre basat en fotografies d’un d’aquests espais peculiars que no em perdo mai quan viatjo, «Mercats del món», que l’any 2009 va rebre el tercer premi del certamen del «Mejor Libro del Mundo de Cocina Internacional» per The Gourmand World Cookbook Awards.

La meva relació amb els mitjans

Les meves vivències han estat fins i tot notícia als mitjans de comunicació, algunes tan controvertides que m’han conduït a explicar-les a La contra, de La Vanguardia, a El País o a El Periódico. La més coneguda de totes elles va ser la que em va convertir en carter reial entre dos regnes: el de Tonga i el d’Espanya.

De la mateixa manera, col·laboro amb productores de documentals que requereixen històries, amb revistes de viatges, amb ràdios o amb televisions.

Apropament i vivències
amb altres cultures

Quan em pregunten quin país m’agrada més, sempre responc que faria el meu propi, on aleshores hi inclouria el millor de cada un. Tanmateix, sóc conscient que moltes vegades el motiu pel qual m’ha agradat més un o altre depèn força de les experiències que hi he viscut i, especialment, d’aquelles persones que he conegut, i que esdevenen, sens dubte, el millor patrimoni que ens pot donar un país.

Aquest contacte i proximitat amb l’ésser humà fan despertar en mi la curiositat per descobrir les ètnies més distants del planeta i conèixer tota aquesta diversitat que rau en la riquesa irreemplaçable d’uns pobles condemnats a desaparèixer com a conseqüència de l’avenç de les comunicacions i de la globalització. Com va dir Mijail Bakunin, «la uniformitat és la mort, la diversitat és la vida».

.

Actualment

I ja ho veieu, han passat els anys i continuo tenint aquest cuc. La veritat, no obstant això, és que el més satisfactori de tot no és sempre viure el viatge, sinó recordar-lo després.

¿No és tal vegada molt bonic que encara quedi il·lusió per explicar el que has vist a gent que t’escolta i sentir-te dir «missioner de les cultures»?

Viatjar és també com una carta: a dins hi ha una postal amb un missatge. La postal són les imatges que t’has endut, el missatge són les impressions que queden dins teu i que serviran per compartir-les amb els altres.

Saps un cosa? Amb el cor a la mà, encara ara continuo enamorat de la mateixa manera de les cultures de l’oceà Pacífic, malgrat haver viatjat tant a les seves apartades illes i, sens dubte, mentre la salut m’ho permeti, aquí continuaré per explicar-te noves històries del món, del nostre món.

Algunes fotografies dels meus viatges

 

APARICIONS ALS MITJANS

Uneix-te a la comunitat d’amants dels viatges i les cultures remotes

Subscriu-te al meu blog, i viatja amb mi a llocs inexplotats!