Era petit quan per primera vegada posava els peus a França. Va ser a Cuxac d’Aude on tenia uns cosins.

Però ja d’adolescent, al estudiar batxiller no aprovava mai l’assignatura de francès i va ser quan els pares, en 15 anys, em van dur a fer una estada a la universitat Paul Vallery de Montpellier. Era el primer cop que sortia de casa. Vivia en una ciutat universitària rodejat de gent d’arreu del món. Sempre dic que va ser aquí on em va començar a entrar el cuc de voler viatjar per conèixer món. 

I el següent any, em trobava a la universitat de Tours, per continuar estudiant el francès. Sempre recordaré a la meva professora Madame Errant que va ser qui em va fer estimar les llengües estrangeres i la que em va donar coratge a que em presentes a l’examen per treure’m el diploma de francès que vaig aprovar. Després de 15 anys la vaig tornar a veure, ja velleta, i encara es recordava de mi.

D’aquí venen algunes imatges dels castells de la Loira a la regió de la Touraine, mentre feia turisme.