Estar davant dels Indra, els lèmurs més grans de Madagascar, és una sensació indescriptible. És un gran privilegi contemplar-los per primera vegada en el seu hàbitat natural, i admirar com es desplacen fent grans salts entre les branques dels arbres. Els seus rostres, obscurs i peluts, amb les orelles arrodonides com les d’un ós de peluix, s’entreveuen de tant en tant entre les fulles. Emeten un so agut que es pot escoltar a tres quilòmetres de distància. Se’t queden mirant fixament, perquè la seva curiositat és més gran que la por que senten. Són vegetarians i formen petits grups familiars que es comuniquen entre si mitjançant cants. Es lleven tard i es passen el dia menjant, feliçment perduts en la frondositat de la selva.