Sembla estrany que un país tan llarg i estret contingui aquesta variada simfonia de paisatges. Per aquesta raó, és un dels països d’Amèrica on he viatjat més vegades. El desert d’Atacama em va sorprendre al nord, així com la península de Chiloé, els fiords, les glaceres i els gels antàrtics del sud. A més, Xile és sinònim d’una inacabable successió de llacs, volcans i rius enmig de territoris inexplorats, com la Carretera Austral, una ruta encara verge en els darrers confins de la terra. Un esment a banda es mereix Rapa Nui, un territori únic, un excepcional museu a l’aire lliure de la Humanitat, on vaig conviure amb una família oriünda en una de les zones habitades més amagades del planeta.