Nicaragua, entre dos oceans
Nicaragua és una terra de volcans i de grans llacs amb illes interiors, una terra de rius únics amb mil històries, una terra de llacunes recòndites amb un gran esplendor ecològic i d’oceans com el Pacífic i el mar Carib, que banyen les seves costes i enriqueixen el seu territori.
Una terra que és una bona mostra d’aquesta Amèrica que tremola d’huracans i que viu d’amor, com va deixar escrit Rubén Darío, el poeta nicaragüenc més universal.
Nicaragua m’ha ofert l’alegria i l’exuberància de la seva natura, la magnificència de les seves ciutats colonials i dels seus antics jaciments arqueològics.
M’ha sorprès gratament l’experiència de compartir, amb la seva gent, un país amb un gran cor.
Marxo enamorat de la Nicaragua que tant va seduir Julio Cortázar: «Nicaragua tan violentamente dulce como sus bruscos atardeceres, cuando del rosa y del naranja se vira a un terciopelo verde y la noche cae llena de ojos de tigre, oliente y espesa».