El meu segon viatge al Brasil, vaig triar el nord-est perquè té a veure amb l’ànima africana del Brasil, on la cultura negra hi té més pes que la indígena. El Brasil de la despreocupació pel futur més immediat, del plaer de la vida per sobre de qualsevol altra cosa: Cachaza, sexe, ball, capoeira, converses a la posta de sol, rendint culte als déus.

Fins i tot quan a un se li fa difícil de fer-se entendre en portuguès, em trobo amb el somriure espontani dels seus habitants. Gent que gaudeix únicament de l’avui, apassionant-se pel pur plaer en forma d’esports, música i amor. Un poble vital que es desborda a si mateix.

El nord-est comença a estirar els braços en el seu despertar. En aquest entramat de dunes, platges extenses, barris, esglésies i convents que són patrimoni colonial, Brasil és un colós agitat que avui sap compartir el seu apreciat èxtasi.