Reportatge

Wandering with a camera

(Veure traducció sota la foto)

DEAMBULANT AMB UNA CÀMARA

Des que va passar a ser fotògraf per accident, l’espanyol Jordi Llorens Estapé ha captat els paisatges i colors de 109 països.

Fotògraf de viatges, Jordi Llorens Estapé parla per telèfon mentre l’espero a la recepció de l’Hotel Corniche, l’hotel dels motxillers de Muscat. “No, no vull una reserva en un hotel de cinc estrelles, vull la més econòmica de la ciutat de Sur, diu Jordi, vestit amb pantalons de color caqui lleument ratllats, i una camisa de màniga curta.  Comoditats de cinc estrelles no figuren a la llista de Jordi quan viatja d’un país a un altre per copsar-ne la cultura i la bellesa amb la càmera. “He dormit pel món en llocs no gens confortables”. Són els últims dies dels dotze de la seva gira per Oman, y està mirant de visitar el màxim de llocs possible.

Jordi no és la típica persona que viatja amb el seu portàtil i càmeres d’última tecnologia. De fet, mai no ha tingut una càmera digital fins ara, però fa servir una Nikon F-100. “He estat evitant la càmera digital perquè penso que la fotografia digital encara no ha superat la diapositiva”, diu l’home que mai ha fet un curs de fotografia.

“Però sí, estic pensant a aconseguir una càmera digital abans de viatjar a la meu proper destí, que podria ser Madagascar”.  És la passió, abans que la tecnologia o els coneixements tècnics, el que l’impulsa a viatjar, i això explica perquè ha estat fent fotos en 109 països en els darrers 20 anys.  Per exemple, el gener de 2008 Jordi va començar amb un viatge al desert de Líbia, seguit d’un viatge a Papua Nova Guinea, on va documentar algunes de les cerimònies tribals. Va continuar amb un viatge a les Illes Salomó, on s’allotjà en cabanes, i després es va dirigir a Tasmània. A continuació, va tornar a la seva ciutat natal, Barcelona, i un mes més tard se’n va anar a Oman.

Fa molts anys, el que el va ajudar a escollir la seva carrera fou una visita a Àfrica per veure un company que havia conegut a França. Després de viatjar a Costa d’Ivori, tots dos se’n van anar a Burkina Faso. “La meva visita va coincidir amb un cop militar. Jo només tenia 23 anys i aquesta experiència em va causar una profunda impressió”, diu Jordi. “Algú va robar les meves coses, inclosa la meva primera càmera”.  Però tenia algunes fotografies d’aquest viatge i es va proposar escriure un guió, explicant les seves experiències. Va fer una projecció de diapositives per als seus amics, que van saber apreciar el seu esforç. Compaginar la seva vida com a enginyer informàtic –on va treballar en un hospital– va ser una altra casualitat.

El propietari d’una galeria va veure les fotos de Jordi mentre era en una botiga per emmarcar-les, i va convidar-lo a exhibir-les. Els elogis que va rebre durant l’exposició, juntament amb la constatació que gaudeix fent fotografia de viatges, el van impulsar a explorar noves terres cada cop que té temps lliure a la feina. “En general, viatjo durant els mesos d’octubre a febrer i faig una altra feina la resta de l’any”, diu. Després de renunciar a la seva feina com a enginyer d’informàtica –“Mai no em va agradar”, confessa–, va treballar com a director de voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona durant dos anys, i ara s’encarrega de projectes europeus per a la Generalitat de Catalunya.  Però el que més li agrada fer quan està a Espanya és dedicar-se a organitzar presentacions audiovisuals sobre els diferents països que ha visitat en ajuntaments, institucions educatives i centres culturals, o produir calendaris per a entitats de Barcelona o escriure articles per a revistes de viatges.  També presenta un programa de televisió sobre els seus viatges i ha escrit dos llibres, “La vuelta al mundo en 80 lunas” i “Mercats del món”. Ens reservem una última pregunta: quin país t’agrada més? “Vanuatu al Pacífic, Nova Zelanda, Myanmar, Etiòpia, Filipines, Argentina…” –respon, i afegeix–: “M’agradaria trobar un país que tingués el millor de tots aquests indrets”.

error: Content is protected !!